Molts pares consideren, que els temes relacionats
amb els estudis dels seus fills són responsabilitat única dels mestres, dels
professors i dels propis nens. D’acord amb aquesta creença (errònia), alguns
pares demanen bons resultats en els estudis sense haver col·laborat prèviament
amb els mestres i amb els nens per aconseguir aquests bons resultats.
Aquests són els
pares amb mentalitat de “ clients”de l’escola, però han de canviar la idea de
que el terme educació està associat a un deure exclusiu que té l’escola envers
els seus fills.
L’educació és
dona en molts àmbits; alguns són institucionalitzats com l’escola però
l’educació també està fora de l’escola, aquesta és, entre d’altres, la que es
dona en la família, (llegint junts, visitant monuments, anant de passeig, parant taula, cuinant... en tot moment, estem educant, som l'exemple!!!)
En l’educació
dels fills la responsabilitat principal correspon als pares,
mentres que la responsabilitat d’ajuda i complement és dels mestres.
La col·laboració
o complement de l’escola als pares es centra fonamentalment en la funció
delegada que té aquesta per l’ensenyament de matèries i assignatures, però els
principis bàsics d’educació i formació com a persona correspon a la família. És
veritat que l’escola també aporta educació integral però mai s’ha de contemplar
com substituta de la família.
Els pares
eduquen amb les seves paraules, però molt més amb la seva forma de fer i amb el
seu exemple.
Els pares tenim,
entre altres, vàries tasques o funcions: cuidar, protegir,estimar, cobrir les
necessitats bàsiques dels nostres fills... Però també, el treball d’educar-los.
La funció
d’educar és una de les responsabilitats més complexes que un esser humà pot
assumir. Educar és formar a un subjecte per a que visqui com persona. I és una
tasca, no gens fàcil, és molt esgotadora i els pares es tenen que enfrontar la
majoria de vegades amb escassos recursos i casi sempre desatesos. Però per
educar tenim que educar-nos. Ser pares no significa el mateix que actuar com a
pare.
1. Respondre a
les seves preguntes amb paciència, claredat i sinceritat.
2. Prendre’s en
serio les preguntes i afirmacions que ens fan.
3. Proporcionar
un espai personal propi.
4. Donar
responsabilitats d’acord amb la seva edat i capacitat.
5. Mostrar que
se l’estima per si mateix, per com és, no només pels seus èxits.
6. Ajudar a el.laborar
els seus propis projectes i presa de
decisions.
7. Animar a que
es porti bé amb les altres persones.
8. Dissenyar
unes pautes de comportament adequades i raonables i esforçar-se a que les
segueixi.
9. No comparar-lo
desfavorablement amb altres germans per fer-lo reaccionar.
10.
Proporcionar-li materials, llibres adequats al seu desenvolupament
intel·lectual.
11. Considerar
sempre les necessitats individuals de cada infant.
12. Estimular
per a que pensi per ell mateix i facilitar la seva expressió.
13. Preferir que li surtin coses
malament a que triomfi per fer-li la major part de les tasques.
14. Confiar i donar-li temps ...,
