Aspectes Didàctics TDAH

TDAH: ASPECTES DIDÀCTICS

a) El nen amb TDAH necessita combinar curts períodes d’atenció amb acció manipulativa (principi d’activitat).

b) Les tasques s’han de dividir en etapes breus, determinar el temps de feina i atenció, i ajustar la seva feina a aquest temps, que poc a poc s’anirà augmentant a mesura que el nen progressi (principi de seqüenciació).

c) No es pot passar d’una etapa a l’altra fins que no hi hagi constància d’assimilació de

coneixements (principi de progressió).

d) El nen necessita contínuament saber els efectes de la seva actuació mentre aprèn, no

demorar reforçament ni ajudes (principi de feedback).

e) El nen ha de poder seguir el seu ritme, fins i tot amb adaptacions curriculars

e) El nen ha de poder seguir el seu ritme, fins i tot amb adaptacions curriculars específiques

per àrees (principi d’individualització).

f) En iniciar qualsevol aprenentatge nou, el mestre s’ha d’assegurar que els primers intents

del nen siguin exitosos, i així augmentarà la seva sensació de competència (principi del èxit).

 

Quan els símptomes específics del TDAH s'uneixen a dèficits cognitius implicats en l'adquisició de les àrees instrumentals bàsiques (lectura, escriptura i matemàtiques), estem parlant d'un TDAH i d'una Dificultat d'Aprenentatge específica.

En aquest sentit, un mateix alumne pot exhibir característiques tant del dèficit d'atenció amb hiperactivitat com d'una dificultat específica en l'aprenentatge. Ambdues condicions tendeixen a tenir factors etiològics similars com predisposicions hereditàries, factors prenatals, retards maduratius... no obstant això el curs d'ambdós és diferent, ja que els nens amb TDAH que presenten DA són més impulsius, treballen pitjor de forma independent, cometen més errors quan se'ls exigeix rapidesa i són aparentment més agressius que els nens que només presenten dificultats en l'aprenentatge, malgrat que en ambdós casos el trastorn comporti un baix rendiment acadèmic.

 

Segons Ortiz (2004) la coexistència de TDAH i DA ha generat un gran nombre d'investigacions

que intenten explicar la naturalesa d'aquesta associació. En aquest sentit podem trobar des de

plantejaments que suggereixen que el tipus commòrbid (TDAH/DA) és el resultat de sumar els

dèficits centrals d'ambdós trastorns, a aquells altres plantejaments que plantegen l'existència

de dèficit cognitius comuns; o a les explicacions que mostren l'existència de DA en alguns subtipus, sent generalment, el subtipus predominantment inatent, el que està relacionat amb

DA, donant suport a la hipòtesi que la inatenció contribueix a dèficits específics en l'aprenentatge.

 

Les dificultats pròpies del TDAH es troben en les funcions executives. Les funcions executives  consisteixen en el manteniment de l'activitat cognitiva del  subjecte sobre un determinat tipus d'estímul o de tasca al llarg d’un període de temps (regulació de l'atenció sostinguda).

 

Les funcions executives són un conjunt d'habilitats cognitives que permeten l'anticipació i l'establiment de metes, el disseny de plans i programes, l'inici de les activitats i de les operacions mentals, l'acte regularització i el monitoratge de les tasques, la flexibilitat en el treball cognitiu i la seva organització en el temps i en l'espai.

 

DSM-IV- TR (APA, 2002) els criteris per a diagnosticar un trastorn de l’aprenentatge són els següents:

1. El rendiment en lectura, càlcul o expressió escrita és substancialment inferior al que s’espera per edat, escolarització i nivell d'intel·ligència, avaluat a través de proves normatives.

2. Els problemes d'aprenentatge interfereixen significativament en el rendiment acadèmic o les activitats de la vida quotidiana que requereixen lectura, càlcul o escriptura.

3. Els trastorns de l'aprenentatge han de diferenciar-se de variacions en el rendiment escolar, o de dificultats degudes a manca d’oportunitats educatives, escolarització o mètodes d'ensenyament deficients o a factors culturals. Si hi ha presència de dèficits auditius, visuals, retard mental, trastorn generalitzat del desenvolupament o trastorn de la comunicació, es diagnostica trastorn de l'aprenentatge si el rendiment acadèmic és significativament inferior al que s'espera, segons el trastorn present.

 

Dificultat per a aprendre les habilitats instrumentals relacionades amb la lectura, l'escriptura, o el càlcul aritmètic, havent-se descartat deteriorament cognitiu greu o factors ambientals, en l’etiologia de la discapacitat (MEC, 1992).