Criteris per a diagnosticar: Trastorn de l'Aprenentatge
Segons la DSM-IV- TR (APA, 2002)
els criteris per a diagnosticar un trastorn de l’aprenentatge són
els següents:
1. El rendiment en lectura, càlcul o
expressió escrita és substancialment inferior (dues desviacions típiques) al
que s’espera per edat, escolarització i nivell d'intel·ligència, avaluat a través
de proves normatives.
2. Els problemes d'aprenentatge
interfereixen significativament en el rendiment acadèmic o les activitats de la
vida quotidiana que requereixen lectura, càlcul o escriptura.
3. Els trastorns de l'aprenentatge
han de diferenciar-se de variacions en el rendiment escolar, o de dificultats degudes a manca
d’oportunitats educatives, escolarització o mètodes d'ensenyament deficients o
a factors culturals.
Si hi ha presència de dèficits auditius, visuals, retard
mental, trastorn generalitzat del desenvolupament o trastorn de la comunicació,
es diagnostica trastorn de l'aprenentatge si el rendiment acadèmic és significativament
inferior al que s'espera, segons el trastorn present.
En síntesi, malgrat la manca de
reconeixement de la categoria de DA com a entitat diferenciada, les
coincidències a nivell de criteris diagnòstics entre els àmbits clínics i
educatiu són altes a l'hora d'identificar una DA.
En ambdós casos implicaria
necessàriament una gran dificultat per a aprendre les habilitats instrumentals
relacionades amb la lectura, l'escriptura, o el càlcul aritmètic, havent-se
descartat deteriorament cognitiu greu o factors ambientals, en l’etiologia de
la discapacitat (MEC, 1992)..
