Feliç, només vull que el meu fill sigui feliç

Sovint, arriben pares a la meva consulta, dient que el nen “no para quiet, no fa cas a la primera, no endreça les joguines...” que desde l’escola els hi ha recomanat que el portin al psicòleg, i ells, em comenten, l’únic que volem és que el nostre fill, sigui FELIÇ .

Sovint, pensen que `”EL SER FELIÇ”, s’aconsegueix evitant als nens les dificultats que troben, anticipant-se als seus desitjos, donant-li tot allò que demanen, o cedint davant adversitats o contrarietats. Precisament, aquestes actuacions, encara que en el moment suposin una satisfacció pel n@n, a mig i llarg termini seran obstacles que dificultaran el camí de l’adquisició d’hàbits i responsabilitats.

Alliberar al nen de les dificultats, fer-li les coses que ja per la seva edat pot fer es una forma segura de fer-lo dèbil, indecís i, en definitiva d’aturar, frenar el procés natural de creixement personal.