AVALUACIÓ
El propòsit de
l'avaluació psicològica infantil és arribar a comprendre els problemes i els factors
que dificulten el procés maduratiu. Aquests problemes poden manifestar-se en
l'àmbit fisiològic,
psicològic o sociocultural.
Per tant, l'avaluació ha de ser una avaluació
contínua que englobi tant
l'avaluació formativa com la sumativa i que inclogui les característiques
específiques del nen, el seu estat fisiològic, les seves característiques
psicològiques, la freqüència, la intensitat i la persistència dels seus
problemes (tenint en compte la seva edat i el seu nivell de desenvolupament),
les seves circumstàncies vitals, així com el context familiar i les
circumstàncies socio-ambientals que envolten a la família.
Cal recollir
informació de diferents fonts (pares, professors i el propi nen), en diferents
situacions, i sobre diverses àrees del funcionament.
Quan la informació
de l'entrevista, observació i test convergeixen, els processos d'avaluació i diagnòstic se
simplifiquen. Quan hi ha desacord en un o varis d'aquests procediments, el
clínic ha de sospesar la informació de cadascuna de les àrees i de les fonts
d'informació per a establir el trastorn que subjeu.
L'avaluador ha de
tenir en compte dues qüestions centrals: d'una banda, conèixer les pautes de desenvolupament
pròpies de cada interval d'edat i, per altra banda, conèixer el curs del desenvolupament
dels problemes de conducta (Forns, 1993).
A més, com assenyala del Barri (1995):
“Un nen no s'interpreta a si mateix com a algú necessitat d'ajuda. Són els
adults que el tenen al seu
càrrec qui formen aquest judici. La informació major o menor i la permissivitat
major o menor dels adults que avaluen al nen són alguns dels criteris que
intervenen en la qualificació que aquests fan de la conducta del nen”.