AVALUACIÓ



El propòsit de l'avaluació psicològica infantil és arribar a comprendre els problemes i els factors que dificulten el procés maduratiu. Aquests problemes poden manifestar-se en l'àmbit fisiològic, psicològic o sociocultural.
Per tant, l'avaluació ha de ser una avaluació contínua que englobi tant l'avaluació formativa com la sumativa i que inclogui les característiques específiques del nen, el seu estat fisiològic, les seves característiques psicològiques, la freqüència, la intensitat i la persistència dels seus problemes (tenint en compte la seva edat i el seu nivell de desenvolupament), les seves circumstàncies vitals, així com el context familiar i les circumstàncies socio-ambientals que envolten a la família.


Cal recollir informació de diferents fonts (pares, professors i el propi nen), en diferents situacions, i sobre diverses àrees del funcionament.


Quan la informació de l'entrevista, observació i test convergeixen, els processos d'avaluació i diagnòstic se simplifiquen. Quan hi ha desacord en un o varis d'aquests procediments, el clínic ha de sospesar la informació de cadascuna de les àrees i de les fonts d'informació per a establir el trastorn que subjeu.

L'avaluador ha de tenir en compte dues qüestions centrals: d'una banda, conèixer les pautes de desenvolupament pròpies de cada interval d'edat i, per altra banda, conèixer el curs del desenvolupament dels problemes de conducta (Forns, 1993).
A més, com assenyala del Barri (1995): “Un nen no s'interpreta a si mateix com a algú necessitat d'ajuda. Són els adults que el tenen al seu càrrec qui formen aquest judici. La informació major o menor i la permissivitat major o menor dels adults que avaluen al nen són alguns dels criteris que intervenen en la qualificació que aquests fan de la conducta del nen”.







Entrades populars