Què és un TRAUMA?
Què és un trauma?
La paraula trauma deriva del grec i significa “ferida”. El trauma és una “ferida psicològica” que pot ser provocada per diverses situacions. Per exemple, quan sentim parlar de traumes l’associem a problemes originats per grans desastres naturals o aquells causats per l’home, com guerres, accidents, abusos, etc. Els especialistes els anomenem Traumes amb “T” per la gran magnitud de les seves causes. També hi ha una altra categoria de traumes amb “t”, l’origen està relacionat amb fets, aparentment, de menor importància. Com per exemple: desprotecció, humiliació, canvi de rols en la família, etc.
No obstant això, la importància de les causes del trauma no determina la qualitat del dany que aquest produeix. Pot ser tan nociu un “Trauma” com un “trauma”, perquè els seus efectes dependran de cada persona, de la seva història i entorn afectiu, del moment en què s’hagi produït i de la seva reiteració al llarg del temps. El trauma, no importa el seu origen, afecta de tal manera la salut, la seguretat i el benestar de la persona, que aquesta pot arribar a desenvolupar creences falses i destructives de si mateixa i del món.
Per tant, TRAUMA és qualsevol situació no superada i que continua provocant símptomes en la persona tot i ser un succés que ja no està present en la seva vida actual. Un record no superat sembla que es revisqui constantment perquè hi han coses en el nostre dia a dia que ens ho pot estar recordant (aquestes situacions es diuen “disparadors”).
També pot passar que la persona estigui patint tota una sèrie de símptomes (tristesa, angoixa, insomni,…) degut a alguna situació no superada (trauma), però que no sigui conscient que és degut a això. Els traumes ocults són molt freqüents en les nostres consultes.
Trauma infantil
Com he dit abans, per al públic en general, la paraula “trauma” s’associa a guerres, crims violents, terratrèmols… (això serien els traumes tipus “T”). No obstant això, hi han experiències més corrents, com per exemple la mort d’un avi, tindre polls, ser criticat públicament per un professor, una imatge impactant d’una pel·lícula, l’ennuegament amb una peça de menjar o experiències primerenques de les que no hi han aparentment memòries durant la gestació o el part,… (traumes tipus “t”), que poden causar alguna simptomatologia persistent i profunda en els nens petits. Aquests problemes si no es tracten, solen empitjorar amb el temps. Els nens no ho superen pel sol pas del temps. Aquests nens milloren quan es tracten amb EMDR.
Els nens són extremadament vulnerables als esdeveniments traumàtics i molts esdeveniments que els adults considerem ordinaris, ells els experimenten com amenaçadors per a la seva vida.
Conseqüències del trauma
Aquestes creences poden estar referides a la seva persona: “sóc incapaç, sóc poruc, estic indefens, sóc dolent, no m’estimen”; o un altre aspecte en particular: “sóc incapaç de ser bon alumne, de complir els meus horaris, de parlar en públic, no serveixo per escriure”.
Aquestes creences interfereixen i dificulten la seva conducta. Quan estem amenaçats per un perill emocional o físic, el nostre sistema nerviós està preparat per reaccionar davant el perill, de manera que la circulació de la sang és dirigida als òrgans vitals, el cor batega més ràpid, augmenta el ritme de la respiració, els músculs es tensen, i s’aguditza un estat psicològic d’alerta, etc.
Quan el perill ha passat, aquest sistema d’alerta deixa de funcionar i torna a la normalitat. Però quan una experiència que pot implicar dolor, vergonya, por, horror o pànic és aclaparadora per la seva intensitat, pot passar que el sistema nerviós no estigui en condicions d’elaborar una resposta de control. En conseqüència, el sistema de prevenció i defensa es manté en estat d’alerta permanent i, a partir d’aquest moment, la més petita situació que recordi el fet traumàtic dispara tota la bateria d’estímuls per reaccionar com si estigués defensant-se de la mateixa manera com ho va fer la primera vegada. En aquesta situació, les reaccions es fan inadequades i la persona pot quedar bloquejada, paralitzada, indefensa.
L’exposició a esdeveniments aterroritzants condueixen a un estrès extrem que danya el cervell.
